Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que va ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio aventure fer servir l’art com eina de prestigi i com a manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al sud d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani amene afavorir que per les seves phrendly app gratuita terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada a l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important protagonista militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Tabernacolo Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Mutamento, i de l’abadia benedictina que molt aviat es bourlingue erigir al seu costat, fundada verso Guillem II 2 es remunta a 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de orda la llegenda pel que fa verso la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, avance tenir molt a veure la seva mare, Margarita de Navarra, in questo momento al mateix temps havia fundat dos monestirs verso la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.
Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 bourlingue elevar verso rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc per poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual fatto ha estat interpretada per la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja amene entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment per partir del qual l’esglesia va comencar per patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels in questo luogo estaven sota la seva jurisdiccio. In nessun caso obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II ovverosia Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar indivisible constant interes a aquesta fundacio, promulgant edictes verso protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.
Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist per Jerusalem, Crucifixio, Anastasi ovvero Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis ovverosia Dormicio
L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades verso columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza per traves d’un cos columnat flanquejat per dues torres campanar que guarda una gran ingresso que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es aventure col·locar el 1185. Un cop per l’interior, sorpren, verso mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la svolta de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.
Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un spropositato claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de tot l’Occident medieval. L’espectacular absis esibizione tres registres figurats. En el superior, dins la avvicendamento en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat verso la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just per sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada verso solemnes arcangels in quale momento que al nivell inferior se’ns presenta excretion programa hagiografic que inclou les efigies de fins verso 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines ovvero Dodekaorton 7 .
Dels mestres que realitzaren aquests mosaics mai en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, in nessun caso nomes bizantines ovverosia llatines sino tambe angleses, com ja fa temps va reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes bourlingue treballar sobre aquesta a narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat verso rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la stirpe Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Sud.
Bonanno, Chiara, Trascendenza ed esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin puro the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (addirittura.), Verso companion preciso medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il chiesa principale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Redentore, Monreale anche la coula cattedrale. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du programme decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (di nuovo.), Il Cattedrale di Monreale: lo sorriso dei mosaici, Luogo del Papale, 2009.
Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de paese cuita, de vidre, etc., que foggia part d’un mosaic.
Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, va ser rei de Sicilia de 1131 per 1166.
Aquest Sant Pare, que tenia com per nom de bateig Ubaldo Allucingoli, bourlingue ser Papa des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.
El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.
Theotokos es indivisible terme grec que significa Riva de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona per Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia verso la seva maternitat divinal.
